Dels Alfacs a Xàvea

Bé, des dels Alfacs ha plogut molt, és un dir, perquè excepte el primer dia, la resta ha fet un temps estupendo.
La primera singladura va ser els Alfacs-Alcossebre, que jo volia parar a Penyíscola , però el port és només per a pescadors i la única possibilitat que tenia era quedar-me abarloat (aparcat al costat) d’un pesquer i ja em veia despertant-me a les 04 del matí per anar a fer la sardina.

Així que vaig seguir cap a baix i em vaig tragar la pluja de fang que es veia a venir de lluny.

Però és més fàcil netejar el fang que treure’s la pudor de sardina no? A més després de la pluja ve .. l’arc de Sant Martí , que aquella tarda va brillar especialment.

El port d’Alcossebre es diu “Las Fuentes” i és l’equivalent a Gràcia per als que s’acaben de treure el carnet de conduir, doncs els canals son molt estrets i entre barco i barco hi ha molt poc espai, no fan servir morts*, sinó que tenen fingers* . Aquella nit era divendres i vaig fer un extra doncs després de tants dies de menjar llauna (tonyina, llenties, paté….) tenia verditis (ganes de menjar verd) i en un italià em vaig fotre una amanida d’espinacs molt bona, de segon un bacallà amb tomàquet passable i de postres un tiramissíu dolent, no vaig gosar demanar un cafè.
Al matí hi havia novetats doncs no es veia res de la boira que hi havia, era com si el mar fos molt petit i comences allà mateix, com si les onades acabessin de néixer 30 metres enllà de la platja, així que amb por de caure fora del mar vaig preferir quedar-me a port fins que el sol aixeques el vel del dia. Deu va premiar la meva prudència doncs vaig comprar uns tomàquets al super del poble que son els millors que he provat en els últims 5 anys.
Com la boira es va aixecar tard la següent singladura va ser de poques milles i tot i volguer arribar a Castelló em vaig quedar a la horrorosa població de Oropesa, de fet al poble no hi vaig arribar així que em perdonin els oropesos, però la platja de la Concha és de les més lletges que recordo des de que vaig ser a Benidorm de pas. Una platja que en el seu temps deuria ser bonica, ara està rodejada d’edificis d’apartaments amb noms com “apartamentos caribe” o “apartamentsos las vegas II” i a sobre entro en un bar i el madrid va i guanya, la sepia em va sentar malament i la vaig pagar cara. Però que em podia esperar si només arribar a port, vaig fer una arribada d’aquelles que millor oblidar (per això ho descric amb detall), truco per radio al port quan entrava per la bocana i m’envien al pantalà número 7 , allà m’espera un mariner que m’indica que atraqui en el número 6 i jo no hi veig cap lloc on ficar-me excepte una petita escletxa entre un finger i una motora de 15 metres, era tant estreta que una piragua hagués tingut problemes per antrar-hi, però per a algo estàn les defenses* no? Així que entre motor i paciència em vaig anar fent lloc , tant concentrat no rascar bores que amb el castell de proa em vaig carregar el pòster de la llum, tan és, era tant lleig com la resta del poble.

A sobre en el port hi habiten dos galls d’indi que es fan la competència a veure qui crida més.
D’Oropesa vaig fer una bona tirada fins a Sagunto , bé , al port del poble del costat que es diu “Canet de Berenguer”. A la guia nàutica em deia que valia la pena anar a veure el castell i el teatre roma del poble, a capitania, quan em van veure amb la meva bici plegable em van dir que si volia visitar el centre millor agafés un taxi doncs era lluny. I els hi vaig fer cas, per una vegada que hi seré val la pena fer cultura i sempre queda bé dir “A Sagunto, sí ja hi he estat, te un castell…. Bla bla bla” , el taxista un mangui de molt cuidado i quan em deixa al centre m’adono que m’havia deixat al mateix lloc on feia menys de 2 anys havia aparcat el meu cotxe per anar a visitar el castell i el teatre romà. Al meu institut deien que la cultura era el que quedava quan s’havia oblidat tot, així que el que jo tinc és cultura perquè no recordo mai res.
De Sagunto vaig sortir d’hora per una vegada, que vol dir les 10:00. Sense boira, sense fred , amb sol i ventet per anar fent i poder esquivar tots els carguers que entren i surten de València i en la meva etapa reina em caso més de 40 milles en 9 hores fins a Gandia amb vents de més de 20 nusos , val no és una marca de regata, però vaig disfrutar del primer dia de sol i navegació placentera de tots aquests dies(treient les 3 hores de vent força 4 que fa tot una mica més incòmode, especialment de cenyida). Per cert en una de les esquitxades al trepitjar una onada, em va quedar la coberta plena d’una espècie de ventoses blaves que no se que carai son, si hi ha algun biòleg marí de torn que m’ajudi.


Quan faig els tràmits porturaris que he de fer cada dia que arribo a un port, pregunto pel poble i em diuen que millor agafar un taxi, així que em quedo al barco a seguir amb la meva dieta de tonyina (dec tenir el colesterol pel terra, així que pugui em menjo dos tigretons i cinc panteres rosses per compensar).
I finalment en la etapa que havia de “doblar el cabo de la nao” em quedo a mig camí, perquè decideixo parar a mitja tarda al poblet de Xàvea, i m’ho passo tant bé passejant pels seus carrers sense blocs d’apartaments, amb la meva bici, sense haver d’agafar un taxi, que passo del pla que m’havia fet i m’assec en una terrassa a llegir un llibre de barcos (aconsellat pel Luciano) i deixo que passi la tarda, el temps i les presses. Demà ja aniré més ràpid que total vaig cap a sud i fa baixada.



*mort: És un pes enorme, normalment una bloc de formigó, submergit que es fa servir en els ports i zones de fondeig per fer ferm la proa o la popa de la embarcació.
*finger: Passarel•la flotant que va paral•lela al vaixell en un port i així pots pujar i baixar utilitzant aquesta passarel•la