El xiringuito fantasma

Avui he decidit quedar-me tot el dia fondejat als Alfacs i he fet bé doncs no ha fet gens de vent i m’ha permès fer una de les coses que tenia pendent des de feia 2 anys, doncs va ser quan la meva mare i la meva germana em van regalar l’auxiliar, és a dir una petita neumàtica, tipus zodiac, per a poguer baixar a terra quan tires l’àncora . Doncs bé després d’esmorzar un parell de torrades xampinyó, m’he posat mans a la obra i contràriament al que pensava en una hora ja la tenia muntada, inflada i a l’aigua, tot un rècord per algú que quan ha de muntar un moble de l’ikea s’agafa un dia de festa.



El pla era fer alguna foto del Magic des de lluny i baixar a terra per explorar la zona. Com era la primera vegada que deixava el barco fondejat solet i marxava a rem he estat rumiant tot el que havia de portar amb mi per a qualsevol eventualitat que pogués sorgir, així a part dels rems i la manxa he posat en una bossa: una àncora de 3,5 kg i 20m de cadena per si en mig de la excursió es posa a fer tant vent que no puc remar cap el Magic , en aquests casos és millor fondejar i esperar que baixi el vent. També he agafat 2l d’aigua, unes patates, el telèfon en una bossa hermètica, la radio portàtil, el gps, el repelent per mosquits,protector solar, un jersei , la càmera de fer fotos i la cartera. Pesava tant la bossa que la he hagut de carregar a la neumàtica mitjançant una politja.
Al principi no m’he allunat gaire doncs el cel era negre i em feia por deixar el barco sol, doncs a mesura que m’allunyava del Magic i s’anava fent petit, el meu coratge també s’hi feia, es que la terra semblava molt lluny!!

Mica en mica li vaig agafant el truco a remar i això que trobo increïble que en ple segle XXI encara s’hagi de remar d’esquena a la direcció en la que vas. Anar girant el cap i la platja més propera encara estava lluny, tot i així ja veia el fons, de fet el tenia a uns 50 cm i estava ple d’una espècie d’ostres gegants, en serio, eren com uns kewabs i tenien enganxats eriçons negres(crec que tots ho son) però m’he començat a agobiar pensant en que em punxarien la neumàtica i així que he decidit anar paral•lel a la costa per una zona més fonda fins arribar a algun embarcadero , i així he seguit remant i remant fins que he vist, no lluny d’on era, una espècie de casa flotant de color groc i cap allà que he anat, al cap de 20 minuts ja podia veure que es tractava d’una espècie de restaurant doncs hi havia un munt de taules i un parell de pantalans on desembarcar .


Quan hi he arribat he amarrat a un petit norai i he baixat a investigar. El lloc estava desert, no tenia cap connexió amb terra, la part del que deuria ser la cuina i el bar estava tancada però totes les taules estaven netes. Vaja, era el típic xiringuito de platja però sense platja, aquí només s’hi podia arribar per mar.
Era la hora del dinar i com no cacés un ànec ho tenia fotut, així que he tret les patates(Lays gourmet) i l’ampolla d’aigua i he fet el vermut en aquell xiringuito fantasma rodejat de garses i silenci.


Després he tornat sense més problemes que el del cansament i l’amenaça de pluja imminent, però el Màgic m’esperava impertèrrit, per cert que he vist que el tinc una mica brut. Un cop dinat, sense estar segur si el que havia vist era un lloc públic o si havia tingut una insolació, he googlejat “xiringuito alfacs” i he vist que aquell lloc fantasma te fins i tot una web i un servei de “golondrines” que t’hi porten des de Sant Carles, suposo però, que només els caps de setmana i a l’estiu, ara només està obert per als ocellots.