Per a fer-ho necessitava un lloc on deixar el vaixell, per això vaig trucar als veïns que coneixia de port Ginesta a veure si algú coneixia algun amarre que estigués lliure doncs no em podia permetre pagar un amarre de transeünt durant 4 dies. No hi havia sort, anaven passant els dies i el dimecres que comença la Patum estava fondejat a Ses Salines d'Eivissa donant per suposat que aquest any faria el salt de Plens molt lluny de Berga.
Tenia tanta enyorança que al matí em vaig dedicar a buscar un amarre a partir de Juliol per tornar a BCN.
Em vaig connectar a un fòrum de la web “la taberna del puerto” sobre amarres i vaig veure un anunci per un lloc al port de Garraf, hi vaig enviar un missatge dient que hi podia estar interessant i que si encara estava lliure que em truquessin. I vaig seguir buscant altres opcions, però em va sonar el telèfon, el noi que havia posat l'anunci estava connectat en aquell moment i havia vist el meu mail, varem parlar del preu , del lloc i de com quedaríem per xerrar, i li vaig preguntar si en aquell moment el amarre estava buit, com em va dir que sí només vaig afegir si li interessava llogar-me'l per 4 dies d'aquella mateixa setmana, em va contestar que cap problema i que no calia que pagués res així coneixeria el port i que em quedés el temps que em fes falta.
Ok, després de penjar reviso amb urgència la previsió del temps, no havia de tenir gaire vent però aniria a motor, per tant tot correcte. Recullo i rumb nord, cap a casa!
Ses salines està just al Sur d'Eivissa de manera que havia de rodejar tota la part oest de l'illa , com que tenia el dipòsit mig ple hauria de passar per Sant Antoni a repostar tot i que em faria perdre temps, però tampoc tenia gaire pressa, el Garraf em quedava a 150 milles, anant molt bé trigaria 30 hores, per tant arribaria divendres que no hi ha Patum, mentre arribés dissabte cap problema, però lo més probable es que en trigui més.
Aquell dimecres el vent a la costa oest d'Eivissa era qualsevol cosa menys constant, tant havia de posar motor com rissar la major, van ser 8 hores de canviar de rumb, d'orientar les veles cada 5 minuts o senzillament arriar-les i posar motor. A les 0700 estava a la badia de Sant Antoni, trigaria unes 2 hores a entrar a port , posar gasoil i tornar a estar al mateix punt on era, el millor seria fondejar, passar la nit i sortir cap a les 0500. Per sort vaig trucar al port per preguntar per l'horari de la benzinera, estava tancada, no obriria fins demà a les 0800. Em quedava mig dipòsit, si havia d'anar gaire temps a motor com semblaven indicar les previsions no tenia clar que pogués arribar. Però si m'esperava a les 0800, entre arribar i tornar a sortir hauria perdut molt de temps i passar la nit a port per guanyar temps era enconomicament poc recomanable. De moment decideixo anar tirant cap a fora la badia per buscar una cala que em vingués de camí per passar la nit doncs amb aquell vent tant canviant no feia viable començar a tirar milles.
Em dirigeixo a cala Salada a motor, a vela , un altre cop a motor, a vela i finalment a motor doncs a ½ milla no hi ha gens de vent i així ja ho tindré tot arriat per a tirar l'àncora.
Ja estic mirant amb els prismàtics per buscar un lloc on fondejar que es torna a aixecar vent, que faig? Em crec que aquest cop el vent no desapareixerà i marxo amb el poc gasoil que tinc o em quedo i passo de tot i pel matí decideixo. Quan costa prendre una decisió, estic cansat i em ve degust descansar però el vent que fa ara em va molt bé per anar a rumb directe cap al Garraf. Flirtejo amb les dues idees i finalment torno a hisar vela passant de llarg la cala en direcció nord, si el vent cau encara estic a temps de tornar per fondejar. Però el vent no cau, es reforça i vaig a 5 nusos, es fan les 0900 i el sol es pon, ja no torno enrere, per lo bo o lo dolent segueixo recte i em regalo els últims talls de meló.
No se si he pres la decisió correcta però la posta de sol és una de les més belles que he vist mai.
La costa més que fer-se petita es fa fosca i jo em preparo per passar la nit, la primera que passaré navegant en solitari.
Sopo llenties amb sobrassada i un almax (serà l'embotit o els nervis?). Ja és fosc i jugo a identificar els fars , el vent segueix bufant i em permet anar a un còmode desquartelar (entre través i cenyida) , no escoro gaire i el pilot automàtic va de conya.
Estic cansat però encara aguanto veient un capítol de la última temporada de Dexter, els ulls se'm tanquen però la sang dels assassinats em manté despert. Quan acaba començo amb la rutina dels 20minuts, que consisteix a posar el temporitzador de cuina a aquest temps per anar dormint 20 minuts, despertar-me, mirar que no hi hagi res a l'horitzó i tornar a dormir 20 minuts. Dormo a la banyera tapat amb una manta , d'aquesta manera cada cop que em desperto només he de mirar girant el cap, a canvi fred i humitat.
Cap a les 0200 el vent ha canviat i ara em ve del través, cap problema, oriento les veles i 20 minuts més. Les 0300 ara el vent és de popa, ja no puc fer rumb directe doncs quan el vent ve directament de la popa el pilot automàtic no és una bona opció doncs el vent aniria canviant de banda a cada onada, per això navego a un llarg(120º respecte a la proa o 60º respecte la popa), d'aquesta manera el pilot segueix treballant i jo dormint 20 minuts més.
La rutina aquesta no em presenta cap problema, al menys per al primer dia, moltes vegades no he d'esperar ni a que soni l'alarma, de tant en tant veig algun vaixell de pesca per babord, si li veig la llum vermella cap problema, si és la verda (vol dir que va hi ha possibilitat de col·lisió) el segueixo amb els prismàtics fins que ja no representa un perill i després 20 minuts més.
Sense adonar-me'n el cel s'ha fet més clar i l'horitzó va apareixent al mateix ritme que desapareixen els estels, Mallorca també apareix doncs el rumb que he portat m'ha fet avançar en direcció nord però no en direcció oest.
Les 1100 i el vent no ha canviat, a aquest ritme , segons el GPS arribo a les 1100 del dijous però evito fer-me il·lusions i així no em deprimeixo quan a les 1200 el vent cau a 8 nusos de popa. Canvio de bordó per a anar en direcció oest doncs si em quedo sense vent prefereixo estar a prop de la costa per a que sigui més fàcil repostar. Com a les 1300 el vent segueix escàs i ara el GPS ja diu que arribaré divendres a les 0800 que vol dir una altra nit navegant, decideixo posar l'spi asimètric, un vela més gran que em permetrà aprofitar millor el poc vent.
Per primera vegada em surt tot a la primera i amb una mica de rol del vent quasi puc fer rumb directe al Garraf, fins i tot un grup d'uns 8 dofins venen a jugar a la proa.
Les 1600 i el vent ha pujat a 12 nusos, jo faig uns 6 de velocitat i estic molt content doncs tot i que veig que arribaré a la matinada espero poder dormir a port. Les 1700 i el vent bufa a vegades a 15 nusos, l'spi em costa de controlar i moltes vegades es doblega sobre si mateix i em costa Deu i ajuda a que es torni a obrir, però tinc ganes d'arribar tot i que encara em quedin més de 10 hores.
A les 1800 amb ràfegues de 20nusos decideixo arriar l'spi, em costa molt , alguna cosa s'ha encallat o el vent fa tanta força que no em permet que la funda que tanca l'spi baix (és com un mitjó que en comptes de rodejar un peu rodeja la vela), està clar que he esperat massa i ara ho estic pagant, intento penjar-me de cab que baixa el mitjó però no serveix de res, no vol baixar, per sort l'spi es doblega sobre si mateix i això em permet finalment baixar el mitjó i després arriar-ho tot sense problema.
Amb el gènova desplegat en comptes de l'spi faig més de 6 nusos de velocitat i torno a pensar que pot ser arribi abans de les 1200 de dijous, fins i tot penso que tot just arribar podria anar a buscar el cotxe i encara arribaria pel segon salt de plens.
A les 1900 ja veig la costa catalana però el vent ha deixat una bona mar de fons i a sobre ha desaparegut, el que m'obliga a posar motor per no arribar a misses dites quan un nou grup de dofins venen a jugar a la proa.
Com no tinc gaire més a fer, amb l'arnés de seguretat amarrat a la línia de vida vaig fins a proa i m'estiro just a la punta, així puc veure els dofins molt d'a prop , es giren i els hi veig una panxa blanca, alguns salten cap a munt com si fossin pastilles de sabó que algú ha apretat molt fort entre les mans.
Els filmo, els fotografio i fins i tot els hi canto o els animo quan fan un bon salt. Fa 3 hores que estic mirant-los, s'ha fet fosc i la costa s'ha omplert de siluetes muntanyoses i de llums costeres. Els dofins segueixen saltant i fins que no estic a unes 15 milles de la costa no desapareixen.
Finalment a les 0200 del divendres arribo mort de son i a la vegada despert de content. Estic al port de Garraf i demà encara serà divendres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario