Al matí , cansat de tant bellugar vaig seguir rumb sud , com no tenia cap pressa vaig aprofitar per circumnavegar els illots de Es Vedrà i Es vedranet. El primer és un gegant de pedra amb alçades superiors als 300m, és el primer que veus d'Eivissa quan arribes per l'Oest. Poso les fotos però sense referències és difícil fer-se una idea de lo enorme que es veu, però com sempre no passava ningú.
Quan ja em feia mal el coll de mirar amunt, quan anava a girar el Cap Llentrisca, un grup de dofins em va passar a prop , de fet em van passar per sota, com l'aigua era tant clara vaig poder veure perfectament les seves siluetes clares sota el casc del Magic. Entre el cap Llentrisca i el cap Roig hi ha tota una badia amb diferents cales però em va cridar l'atenció uns edificis que semblaven totalment caiguts, amb els prismàtics vaig comprovar que realment estaven caiguts cap el mar, però no m'hi vaig aturar doncs volia arribar al port natural de Porroig, quan hi vaig arribar em va semblar que hi havia molts iots fondejats i vaig tornar enrere fins a sota dels edificis caiguts on va resultar haver-hi una platja solitària (Cala Caixota) i al costat una altra cala amb xiringuito i tot.
Al fer-se tard em va fe mandra aixecar el fondeig i anar al protegit port de Porroig, en comptes vaig inflar l'auxiliar i vaig anar a fer una coca-cola a l'esmentat xiringuito. De prop era més aviat un restaurant de luxe amb taules sota els pins, llit de massatges i sofàs per prendre el sol.
La nit va resultar ser infinitament més còmode que l'anterior i vaig dormir fins tard , em quedava poc camí per fer doncs havia quedat amb l'Eli i el Mario d'anar-hi a dinar i després anar tots tres a fer un tomb amb el barco.
A les 1400 ja estava a Cala Codolar, on viuen ells, per assegurar vaig trucar l'Eli per que em digués si des de la finestra del menjador em podien veure, i seguint les seves instruccions i la meva prudència vaig ancorar a uns 200 metres d'un embarcador de pescadors.
Com ja tenia l'auxiliar inflada en un moment ja estava entaulat i mirant per la finestra veia el Magic tranquil·lament fondejat, era com si hagués deixat el cavall a l'entrada del bar.
Després de dinar com a reis doncs per a evitar el mareig el millor és tenir l'estomac ple , ens vam arribar fins a ses salines a lloms del Magic , ja era tard quan vaig tornar a ancorar prop de casa seva, ho tenia una mica just per tornar a arribar a Porroig i per això vaig decidir quedar-me a sopar amb ells i deixar el barco on el tenia. Amb el Mario ens varem acostar a Sant Jordi a comprar unes pizzes i a xerrar de la vida mentre les feien.
Vaig haver de tornar remant de nit, una nova experiència, des de terra, però , ells dos m'il·luminaven el camí amb un potent focus. El cavall no s'havia mogut del lloc on l'havia deixat i novament vaig dormir més tranquil que un núvol de capvespre.
Segur que penseu que soc un gorra, dinar i sopar a casa dels mateixos amics, doncs encara ho vaig rematar anant-hi a esmorzar i així vaig acompanyar l'Eli a comprar farina per a fer pa casolà que amb tant gorreig se li havia acabat. Després d'endreçar la compra i de tornar a esmorzar ens en varem anar a fer un vol amb el Magic, fins a Cala Caixota altre cop. Aquest cop pel camí l'Eli fot un bot i em senyala un grup de dofins que perseguien un barco pesquer, ens hi apropem i passen ven aprop i com si d'un ralli fotogràfic es tractes ella i jo” ráfaga que te crió” que per alguna cosa es va inventar la fotografia digital.
A cala Caixota l'aigua és transparent i les meduses es despentinen els tentacles amb les suaus onades. Com a mi no m'agrada el fred i a l'Eli l'han picat moltes vegades les meduses , ens enfilem a la pneumàtica i cap al xiringuito rd Torrent a fer el vermout , els sofàs per prendre el sol ja ens avisen que no estem en un lloc de preus populars, per això ens contenim i només demanem cervesa i uns calamars per picar i sí que piquen sí. Per sort ens porten varis tipus de pa, all i oli, olives i oli del bo. Tornem remant intentant coordinar les palades però som de ritmes diferents i arribem al barco cansats però contents del bon dia que fa. Jo em poso a llegir i en 10 minuts ja m'he adormit, obro un ull i veig que l'Eli ja està baixant per l'escal i te un peu a l'aigua:
-Ara no veig cap medusa.
-Doncs vinga tira't a l'aigua que ja estem a mitjans de maig!
La típica frase que tant odiem els fredoliques:
-No està tant freda, és només el primer moment...
No em convenç però l'aigua cristal·lina sí , així que em poso el neoprè, els peus, el tub i les gafes i em cardo el primer bany de la temporada. Durant els primers segons el fred m'oprimeix tant que em costa de parlar , pot ser també és el vestit de neoprè que és d'una època de vaques flaques i ara m'apreta, en tot cas deixo passar el primer moment, el segon i el tercer i ja estic capbussant-me a sota del Magic i vigilant no tornin les meduses.
Més tard arriba el Mario i l'anem a buscar al xiringuito, el tema remar encara no ens surt molt bé a sobre s'ha girat vent i hi ha unes onades que no se exactament d'on venen. Son les 1900 i prenen una cervesa, em sembla que el vent està pujant i des d'on som no veig el barco, trec el cap a veure si encara hi és i no se l'ha endut la grua doncs l'he aparcat en zona blava. Sembla que no es mou però no estic tranquil així que els hi dic adéu i quedem per divendres.
Recullo l'àncora i poso rumb a Porroig, aquesta nit s'escau està el més protegit possible. No està lluny, és tot just el següent entrant, però ara les ràfegues arriben als 20 nusos, però com ve de terra no aixeca onada. A dins del port hi ha uns 7 velers, dono una volta per buscar un bon lloc, passo pel costat de boies però no se que fer. Finalment intento amarrar-me a una d'elles que sembla nova. Amb el vent que fa em costa encertar-ho, no és tant fàcil i m'imagino els altres barcos mirant-me. Espero que la boia aguanti doncs tinc unes roques a 40 metres just a sotavent.
A les 1200 de la nit encara hi ha més de 15 nusos, poso l'alarma en el gps per a que es dispari si em moc més de 10 metres. Durant la nit salt unes 6 vegades, no perquè passi res sinó perquè el vent ha anat canviant de direcció i jo he anat bornejant.
Cansat surto de Porroig cap a les 12:00 , tinc pensat anar a passar la nit al port d'Eivissa així al dia següent puc anar a buscar aquell parell i anar tots junts a Formentera. Per arribar al port des d'on soc he de passar per Els Freus que son els passos navegables entre formentera i les illes que hi ha al nord com Espalmador i Eivissa i les illes que te al Sud. Fa un vent perfecte, d'aquells que et quedaries navegant fins que havent donat la volta al mon tornessis al punt on erets, per això en comptes de passar els Freus tiro recte fins a Formentera . Arribant al port de la Savina ja veig que algo ha canviat en el color de l'aigua, ho veig en els velers fondejats que sembla que tinguin la panxa blau-cel o les gavines que també tenen la panxa blau-cel. Quan m'acosto a terra la franja d'aigua que no te algues és d'un color tant diferent al de les altres illes que em sembla veure una postal del carib i no puc evitar quedar-m'hi. Així que truco a l'Eli i els hi pregunto que els hi sembla si venen pel matí en el ferri , passem el dia junts i després tornem els tres cap Eivissa i com ho troba un bon plan em quedo a dormir al Carib, perdó a Formentera just a sota d'un antic molí de sal que ara és un dels restaurants cars de la zona.
I el lloc és tranquil si no fos perquè cada ½ hora passa un ferri que va o ve d'Eivissa amb les respectives onades. Ho compensa la posta de sol i el fet que estic en una nova illa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario