La travessa

Després de deixar Altea i els seus carrerons empedrats vaig tornar cap Xàvea, punt de partida cap a Eivissa, aquest cop, anant a fondejar, es va trencar una peça de plàstic que subjecta la part de dalt de la vela major, el punt de drissa o de pena. Per sort , el Magic en va treure una de recanvi de la txistera. Així que a primera hora del matí següent, abans no sortís el sol, ja em tens descosint el que s'havia trencat, traient i posant i tornant a cosir. Amb tot s'havia fet tard i la sortida de sol anunciava vent (corroborat per la previsió del temps de meteocat de la que em refio més) .

Així que recullo l'àncora i rumb a Eivissa, eren les 08:30 i jo calculava unes 10 hores és a dir , arribaria a les 18:30, amb un parell d'hores de més de llum per si em retrassava.
Passat el resguard de la badia de Xàvea el vent m'espera amb 17 nusos per l'aleta i una mar en consonància, a mesura que em vaig allunyant el vent va pujant, amb 20 nusos el pilot automàtic fa més esses que si s'hagués begut 7 gintònics, m'assec a la canya i vaig contant les hores sense poguer fer res més que pilotar.

Cap a les 13:00 el vent baixa el suficient per a deixar-li fer una mica al pilot i en 5 minuts dino. Mirant per bavor veig una esquitxada rara, son 4 dofins que venen a visitar-me, es posen a la proa tots quatre en paral·lel, m'costo a veure'ls i desapareixen en un instant, segur que eren femelles. Encara els busco amb la mirada i l'horitzó te unes ombres que no poden ser altre cosa que “la isla bonita”.
A les 15:00 creuo el far de la illa conillera , unes 50 milles en 7 hores, estic molt content del Magic i li dic que de regal aquesta nit dormirà a port, regal per mi també que tinc ganes , moltes ganes de descansar.
Així que a les 16:00 ja estic amarrat tranquil·lament al port de Sant Antoni.
Tràmits d'arribada i 16€ que em donen dret també a aigua , llum i DUTXA !! , a sobre, en un racó de la maleta descobreixo una camisa neta. També netejo el Magic, poso bé els coixins i em desperto 2 hores després.

Sant Antoni es mereix una passejada, o no.

Sortint del port segueixo un caminet peatonal que va en direcció a la posta de sol i em sorprèn la quantitat de gent que hi ha, tothom disposat a gaudir de la posta. Em fixo en les diferents maneres que hi ha de veure-la, hi ha gent en els bars musicals amb terrassa, com el típic “Café del Mar”, hi ha jubilats que seuen als bancs del passeig, parelles agafades de les mans, amics que s'han portat cadires i birres, un punki amb la guitarra i una senyora que treu l'últim cigarret d'un paquet, l'arruga i diu “mañana lo dejo”. Tots tenen en comú la càmera de fotos compacte, i vas veient els flaix que es disparen, perdoneu l'apunt “enteradillo”, però fer fotos a la posta de sol amb flaix és com anar al cine i il·luminar amb una llanterna la pantalla per a que la peli es vegi millor.


Sense ganes de música chill.out, fum de l'ultim malboro, ni ningú a qui agafar-li la ma, m'assec al costat del punki que no te mala veu, i mentre canta una versió de “Twist in my sobriety” de Tanita Tikaram, veig com el sol s'amaga al costat de les illes bledes i un cel rogent anuncia pluja o vent, i que ja soc a Eivissa.